miércoles, 28 de enero de 2015

WONDER

La saga de ‘Wonder’ es tancarà amb dos llibres més.

20/01/2015


Des de l’any 2012, Wonder es manté entre els llibres més venuts a Catalunya. I tot gràcies a una trobada inesperada en un supermercat: una criatura amb la síndrome de Treacher Collins i RJ Palacio i la seva família. Arran d’aquesta casualitat, neix Wonder (La Campana) i, després, la seva seqüel·la, El capítol del Julian. I aquest dimarts, Raquel Palacio ha explicat a El món a RAC1 que la saga es tancarà amb dos llibres més: Plutó, que surt als EUA entre aquest mes i el vinent, i un quart, que es publicarà al maig.


RJ Palacio, escriptora, també ha dit que:
- “És increïble per a mi que aquest llibret, tan petit, el meu primer intent d’escriure acabi així, és increïble.”
- “Vaig veure una nena que tenia la mateixa malaltia que l’Auggie té al llibre. I va ser la meva inspiració per escriure aquest llibre que es dirà Wonder i serà sobre aquest noi que va néixer en mi no sé com però ho va fer.”
- “El meu fill tenia 3 anys. Quan va veure la nena, es va espantar i es va posar a plorar. I jo no sabia com reaccionar i vaig marxar molt ràpid. El que hauria d’haver fet és intentar ensenyar al meu fill que no hi havia cap motiu per espantar-se.”
- “Vaig tenir un gran sentiment de culpabilitat. Ho vaig fer per protegir la nena, perquè no volia que veiés el meu fill plorant després d’haver-la vist. Em feia por que la molestés que el meu fill plorés.”
- “No he tornat a saber mai més res d’aquesta nena. Tot va passar en una botiga de gelats, però es veu que aquesta família no era del meu veïnat. Vaig tornar-hi després, per saber si en sabien alguna cosa, però no vaig tenir sort.”
- “Aquella mateixa nit em vaig posar a escriure la novel·la, com una mena de teràpia.”
- “Volia escriure Wonder per als meus fills, volia fer quelcom que els interessés. Tenien 11 i 3 anys.”
- “Els nens poden ser molt cruels, però també són tremendament nobles.”
- “La cara és el que presentem als altres quan ens coneixem. És molt i molt important per a les persones. Tenir una cara que espanta i tenir 10 anys ha de ser molt difícil.”
- “El més increïble ha estat que tothom ho ha llegit. A Anglaterra el van publicar com un llibre per a adults. Hi ha àvies que m’envien correus electrònics dient-me que han gaudit molt llegint-lo, que s’ho han passat bé o que han plorat. És el més increïble de tot.”
- “També ho ha estat el fet de rebre molts correus electrònics de pares i mares amb fills amb aquesta malaltia o malalties similars, que fan els seus fills especials o diferents de la majoria dels nens.”
- “Era important per a mi veure que en Julian, només perquè faci coses dolentes, no vol dir que sigui mala persona. Cometre errors no l’ha de condemnar a ser dolent per sempre. Volia explorar per què feia malifetes, perquè assetjava l’August. I sovint, la por és el que fa reaccionar així els nens.”
- “Sí, una miqueta sí. Volia fer una mica de psicòloga del Julian.”
- “Hi haurà un tercer llibre. Es dirà Pluto [Plutó], com el planeta. Serà des del punt de vista de Christopher, un amic de l’Auggie de quan era petit. Té molt a veure amb la vida de l’Auggie. Sortirà aquest gener o febrer i sortirà en llibre digital. I després, el quart serà des del punt de vista de Charlotte. Una de les amigues que mai va ser una amiga bona però tampoc va ser dolenta. Al final del llibre sí que s’adona que potser hauria pogut ser millor persona. Aquest sortirà cap a l’abril o al maig, també en llibre electrònic.”
- “Després, començaré un altre llibre que no té res a veure amb Wonder. Sóc escriptora i vull escriure.”
- “Vaig conèixer el director de la pel·lícula de Wonder. Vam estar esmorzant i em va agradar molt com veu la pel·lícula. Per a mi és molt difícil perquè és com tenir un fill i passar-lo a gent que no coneixes. Crec que serà una molt bona pel·lícula. El director és en John Krokidas.”
- “No sé si l’actor que faci d’Auggie tindrà la cara ‘normal’ [i el maquillaran] o bé tindrà de debò la síndrome de Treacher-Collins.”
- “No volia dissenyar la coberta del llibre, volia que l’experiència fos només com a escriptora. Però m’agrada.”
-  ”Seria fantàstic venir per Sant Jordi. M’encantaria. Seria diví. No sé si podria venir, però m’agradaria molt.”
A continuació, podeu escoltar l'entrevista que va fer el periodista Jordi Basté (RAC1) a l'escriptora dels llibres, RJ Palacio. És una autora que concedeix molt poques entrevistes i aquesta n'és una d'elles. Esperem que us sembli interessant. Feu click a la icona:


viernes, 16 de enero de 2015

CATHERINE

Fa uns dies hem incorporat una NOVETAT a la Biblioteca del 25. Es tracta de l´últim premi Nobel "Catherine" de l'autor Patrick Modiano. 


Catherine, la historia de una niña cuya infancia parisiense tiene ecos de la de Modiano, es su novela infantil más popular. El libro cuenta con los dibujos del genial Sempé.

Catherine es la historia 
de una niña cuya 
infancia parisiense 
tiene ecos de la de
Modiano


Catherine, una niña con gafas, vive sola en París con su padre desde que su madre, una bailarina sin mucho éxito, les dejara para instalarse en Nueva York. Su padre trabaja en un almacén como intermediario en negocios poco claros. Desde las ventanas del piso de arriba, donde viven, Catherine observa el incesante entrar y salir de cajas y paquetes. El socio del negocio es un pedante que se da aires de poeta y a quien su padre aguanta porque, en una ocasión, le salvó “de las garras de la justicia”. Puede que la vida sea dura, pero Catherine comparte con su padre, que también lleva gafas, una doble visión del mundo: el real y otro "suave y acariciante como una gran almohada de plumón", cuando ambos se quitan las gafas. Entonces se detiene el tiempo y todo está bien.
Catherine se apunta a clases de ballet, mientras espera que llegue el día en que viajen a América para reunirse con su madre, que les escribe todas las semanas. En ballet, se hace amiga de una niña rica, que le invitará a una fiesta que dan sus padres en el elegante barrio de Neuilly. Entusiasmado por los contactos que puede hacer, el padre de Catherine preparará con gran cuidado su asistencia a la fiesta en compañía de su hija. Muchos años después, con la suave indeterminación de la memoria, Catherine recordará lo que sucedió desde su piso en Nueva York. Los dibujos de Sempé, ligeros y humorísticos, subrayan el encanto de esta pequeña historia que, como dicen sus editores, es una puerta de entrada para los más pequeños a la gran literatura: las únicas gafas infalibles para ver el pasado. 

miércoles, 14 de enero de 2015

CONTACTEM AMB UN DELS AUTORS DE PULSACIONS, FRANCESC MIRALLES

Un grup d'alumnes de 6è s'han aficionat a un llibre titulat "Pulsacions", dels autors Javier Ruescas i Francesc Miralles. És per això que el grup s'ha posat en contacte amb un dels autors, el Francesc, per tal de demanar-los una segona edició d'aquest. Una segona edició que està a punt de sortir a la llum:

 

Aquest ha estat l'email que els ha posat en contacte:

_________________________________________________________________________________
PETICIÓ:

Nom: Valeria, Alejandra i Alba

Email: laliasola@gmail.com

Missatge: Bon dia , som unes alumnes de 6è de l'Escola 25 de Setembre de Rubí. Hem llegit el teu llibre (PULSACIONS ) i ens agradat molt , ens ha deixat amb la intriga. Voldriem demanar-te si podries escriure PULSACIONS 2 .
Estem molt enganxades al teu llibre i estem desitjant que sorti ja la segona part

Ens agradaria molt coneixet , podries venir a la nostra escola ???

MOLTES GRACIES !!!!

Esperem una resposta !!!
Valeria , Alejandra i Alba !!!

Data: 14-11-2014 11:34:02

RESPOSTA:

Francesc Miralles Contijoch <info@francescmiralles.com> 20 desembre de 2014, 23:39
Per a: laliasola@gmail.com

Bon vespre, noies Disculpeu que hagi trigat tant en contestar però és que he estat molt
lluny del correu darrerament.
Hi haurà una segona part de PULSACIONS, però amb altres personatges.
Per venir a la vostra escola, ho ha de demanar el vostre professor a l'editorial Cruïlla.

Abraçades!
Francesc

PETICIÓ:

Bon dia,

Moltes gràcies per haver contestat el nostre email, ens ha fet moltíssima il.lusió. La teva resposta l'hem penjada al blog de la biblioteca de la nostra escola, perquè tothom vegi lo amable que ets. Vam intentar contactar amb el Javier Ruescas, però no hem rebut cap resposta.

Sóm una escola pública i les condicions que ens posa l'editorial són molt difícils d'assumir per nosaltres i et demanariem que si et seria possible venir voluntariament durant aquest curs, el dia que tu vulguessis. Et rebriem molt bé i ens feries molt feliços. Téns molts seguidors del teu llibre a les classes de sisè sobretot. Et posem el link de la biblioteca de la nostra escola:


Moltes gràcies

Escola 25 de Setembre


RESPOSTA:

Bon dia!

Lamentablement, els autors no podem anar a les escoles al marge de les editorials. Es una feina que els correspon a ells organitzar i seria molt lleig que jo m'ho saltés.

Moltes gràcies a vosaltres, en tot cas!

Francesc

PD. Digues als teus companys, que si algú vol que li signi el llibre, el 19 de març estaré al FNAC de Diagonal a les 19:00 presentant una autora. Allà ho podem fer.

_____________________________________

Malgrat els esforços que han fet aquests alumnes per fer venir aquest autor, no ens ha estat possible aconseguir la seva visita.Esperem trobar altres autors que els sigui possible.